30 de desembre 2016

Cuirassa de valquíria


AMB CORATGE

Ser valent no és només
esbotzar portes a queixalades.
Hi ha un coratge valuós
en la gosadia de desaparèixer lentament,
acompanyant el mànec de la porta
sense soroll i sense fúria
i marxar quan tothom dorm.

Amb el pas ferm de la princesa del pèsol
cuirassada de valquíria.

Míriam Cano, Ancoratge


29 de desembre 2016

28 de desembre 2016

El dolor d'escriure


«Amb els anys t’adones que escriure és dolorós perquè és un acte de fe. Si més no, escriure en català ho és. I la fe, a banda de significar “confiança” o “paraula donada”, també vol dir “promesa”. O sigui que quan s’encén el ciri, quan es creu que en català es pot dir tot, ja no hi ha marxa enrere. És un acte de fe: la nostra llengua se’ns apareix com un ésser insondable i rebel. Perquè, en definitiva, quan hom lluita per la paraula exacta, per la definició més arran possible de la cosa definida, aviat s’estampa contra un impossible.»


Adrià Pujol Cruells, Picadura de Barcelona

27 de desembre 2016

Bell caos


«Bueno, todo es leer. Y el orden en que uno lee. Es imposible calcular qué parte de la voz narrativa es deudora de qué escritor, pero sospecho que le debemos algo a todos los que leemos. Se trata de un bello caos, decenas y decenas de capas que se van superponiendo, formando un estrato desde el que escribes.» 

Juan Tallón, a l’entrevista de Jorge Morla (El País, 25.5.2016)

26 de desembre 2016

Ciutat diorama


A la ciutat diorama
perdre’s en la palpenta
enemic del paper en blanc.

Dron de la por florida
cavalcar l’escarabat ancorat
a l’olla dels signes.

Detectiu que tus sota el fanal
rebregar tossuts intents a la butxaca
obsedit pel que s’escapa.


23 de desembre 2016

Prec


ORACIÓN POR LOS BORRACHOS

Señor, da de beber a todos estos que ahora se levantan,
destrozados, farfullando palabras desde el centro del infierno,
mientras espían a través de las ventanas
la espantosa realidad del día que comienza.

Malcom Lowry, El trueno más allá del Popocatépetl. Poemas escogidos [versió de Juan Luis Panero]


22 de desembre 2016

Massa difícil


«En esta sociedad es demasiado difícil estar con uno mismo, siempre hay alguien intentando venderte un paraguas.»

Paco Ibáñez (La Contra, La Vanguardia, 27.12.2012)


21 de desembre 2016

Saber mirar


«no sabía mirar, es decir olvidar los nombres de las cosas que se ven.»

Paul Valéry, citat per Roberto Calasso, a La Folie Baudelaire [traducció d’Edgardo Dobry]


20 de desembre 2016

Silenci


«No solo actuamos, hablamos, pensamos, soñamos; también preservamos nuestro silencio sobre algo. Toda la vida nos callamos sobre quiénes somos, algo que solo nosotros sabemos y sobre lo que no podemos hablar con nadie. Sin embargo sabemos que quienes somos y eso que no podemos decir constituyen la “verdad”. Somos aquello de lo que guardamos silencio.»

Sándor Márai, Los rebeldes [traducció de Marta Komlósi]


19 de desembre 2016

Victòria


La contemplació del sostre
convoca les darreres esquerdes.

Les ombres fèrtils
pinten tot el que quedarà per fer.

Callaran immòbils
les restes del naufragi.

Es marcirà el llampec.

Aquest fracàs serà
el tro mut de la victòria.


16 de desembre 2016

Enfilalls de sol


moltes de les coses que abans no vas gosar
fer   ara sí que tens prou coratge
de fer-les   però no pots    a la sang
ja no t’hi creixen lliris    camines    arrossegant


amb les sabates
enfilalls de sols petits    que no
encalenteixen

Antònia Vicens, Fred als ulls


15 de desembre 2016

Mai exemplar


«El arte es una acción personal que puede valer como ejemplo, pero nunca tener un valor ejemplar.»

Isidoro Valcárcel Medina, a l’entrevista de María Fraile Yunta (Tendencias del Mercado del Arte)

14 de desembre 2016

Mandra creativa


«Crec que la feina de la creació —de l’artista— consisteix a desvincular-se, a deixar de ser baules d’aquest engranatge [de productivitat]. L’art és un refugi per als mandrosos, per als que no volen formar part d’aquesta maquinària. És la mandra agafada en un sentit creatiu, no pas la mandra de no fer res; sinó l’impuls constructor d’altres realitats. És la mandra de formar part d’un sistema que és un gran engany. Un gran engany que fa que tot funcioni, perquè si tothom es posés a participar d’aquesta mandra creativa la màquina s’aturaria i seria un caos. Que seria divertit, també.»


Marc Romera, a l’entrevista de Laura Basagaña (Núvol, 24.05.2015)

Foto: estudi de Ferran Garcia

12 de desembre 2016

Tren


Adopto la forma del tren,
vorejo edificis dissecats.
La llum d’oasi al vagó
la via
els passos a nivell
camions llunyans estiben el temps
sota el carabassa dels fanals.

Paisatge on dibuixo
amb covardia mamífera d’ullals formidables
aquests ferros que em menen
a deixar enrere les guspires del pantògraf
a ser l’expedicionari dels anars
a saber que la via no s’acaba
i que tot són només baixadors
empaperats de paraules
on convoco els silencis
amb la mentida del poema.


09 de desembre 2016

Sòl de paraules


Dies esparsos

S’uneixen les ombres embogides
en el sòl de les paraules
quan de nit tornava a casa
sense canviar la pell de la terra.

Tan amorós l’esclat de l’alba
i el pare somiant camps de concentració.

Retinc del llit del silenci
el so glaçat dels llençols i m’abraço a la vaca
d’Atom Heart Mother, de Pink Floyd.

Paco Fanés, El joc de l’alba


08 de desembre 2016

Tridimensionalitat de l'escriure


«Creo que en nuestro oficio [escritor] hay dos estadios: la invención, que es juego, y la redacción, que es trabajo (o se parece más al trabajo, aunque con vastos recreos). Escribir es cosa mental, redactar es una artesanía, que yo veo cercana a la escultura, porque de lo que se trata es de dar volumen y forma, esa tridimensionalidad que tiene la buena escritura.»

César Aira, a l’entrevista de Inés Martín Rodrigo (Cultural ABC, 27.07.2015)


07 de desembre 2016

Feina de poeta


«Frente al diario asalto del lenguaje mendaz o vacío, la poesía china promovía la “rectificación de los nombres” confuciana: que las palabras han de significar lo que se dice con ellas, que es tarea del poeta restaurar su significado, que el poeta, como el gobernante ilustrado, era una persona de palabra.»

Eliot Weinberger, La invención de China (a Las Cataratas) [traducció d’Aurelio Major]


06 de desembre 2016

Propietat


«El sentit de la propietat és natural. Si només existís un home sobre la Terra es consideraria -i seria realment- el propietari del món.»

Francesc Pujols, del llibre Francesc Pujols per ell mateix d'Artur Bladé i Desumvila


05 de desembre 2016

Encenalls binaris


Els arxius eliminats
són testaments
d’un messies toxicòman
massa acostumat
a ignorar el temps.

El crepitar de la paperera
identifica immolacions constants
de l’aproximació impossible.

Accepto la violència
d’aquest amor
en forma d’encenalls binaris.


02 de desembre 2016

Porcellada d'Àger 2016


Enguany, la Porcellada poètica d’Àger homenatja a Benet Rossell i Carles Hac Mor. Hi tindré el plaer de poder dir poemes en record de tots dos.

Aquí podeu consultar el programa de tots els actes del cap de setmana, que inclouen una exposició de Benet Rossell (Lo Quixon) i altres actes, com el recorregut en homenatge seu fins al cementiri.

01 de desembre 2016

Porcellada d'Àger 2016


Enguany, la Porcellada poètica d’Àger homenatja a Benet Rossell i Carles Hac Mor. Hi tindré el plaer de poder dir poemes en record de tots dos.

Aquí podeu consultar el programa de tots els actes del cap de setmana, que inclouen una exposició de Benet Rossell (Lo Quixon) i altres actes, com el recorregut en homenatge seu fins al cementiri.