24 de març 2017

Això va amb l'ofici.


«Siempre buscas algo que no encuentras. Por eso yo hago las cosas tan rápido, porque sé que tendré que hacerlas tantas veces que es mejor hacerlas muy rápido… destruyo mucha obra, a veces la quemo, pero eso va con el oficio, son como los cortes que se hace el carpintero, como los anzuelos que se clavan los pescadores.»

Miquel Barceló, a l’article de Borja Hermoso Miquel Barceló regresa a la tierra (El País, 27.02.2016)


23 de març 2017

Fotografia i poesia segons Houellebecq


«­- Combina sus imágenes con versos extraídos de sus poemas. ¿Fotografía y poesía son dos artes que se parecen? 

- En todo caso, se parecen más entre sí que a una novela, que suele servir para expresar cosas distintas. En mis novelas hablo de personajes, mientras que en mis poemas y fotografías los seres humanos brillan por su ausencia. Para mí, una novela se puede debatir o incluso contradecir. En cambio, no existe contradicción posible a un poema.»

Michel Houellebecq, a l’entrevista d’Àlex Vocente (El País Semanal, 01.07.2016)


22 de març 2017

Salt


sóc com el tro
gemegós que braola a la vall
foll de terror
jo sóc la vall

com el rampí
cec entre pedres
que ensopega amb el terròs

sóc la foradada
vertiginosa que escup
aigua en un salt magnífic

jo sóc el salt

no sóc res més:
una carolina molla
que aguanta la pluja
                              tristament

Marta Dodas, El volcà


20 de març 2017

Avui és avui!


En el marc del Festival Alcools – Poesia en escena, avui es presentarà Pastor d’antenes, el poemari que em publica LaBreu Edicions, en la seva col·leció Alabatre. Serà al bar de la Sala Beckett i ho faré en aquesta Alabatrada de luxe (no ho dic per mi), ja que també presenten poemari Lluís Calvo i la gran Antònia Vicenç. Estaré acomplexat, però feliç. Tothom hi és convidat.



Dilluns 20.03.17
a les 20 hores
Sala Becket
C. Pere IV, 228-232
El Poblenou – Barcelona

Espectacle gratuït amb prereserva a reserves@salabeckett.cat 

-->


ja a llibreries:


17 de març 2017

El dilluns que ve.


En el marc del Festival Alcools – Poesia en escena, el dilluns 20 de març es presentarà Pastor d’antenes, el poemari que em publica LaBreu Edicions, en la seva col·leció Alabatre. Serà al bar de la Sala Beckett i ho faré en aquesta Alabatrada de luxe (no ho dic per mi), ja que també presenten poemari Lluís Calvo i la gran Antònia Vicenç. Estaré acomplexat, però feliç. Tothom hi és convidat.



Dilluns 20.03.17
a les 20 hores
Sala Becket
C. Pere IV, 228-232
El Poblenou – Barcelona

Espectacle gratuït amb prereserva a reserves@salabeckett.cat 

-->


ja a llibreries:


13 de març 2017

Aquest dilluns no, el que ve.


En el marc del Festival Alcools – Poesia en escena, el dilluns 20 de març es presentarà Pastor d’antenes, el poemari que em publica LaBreu Edicions, en la seva col·leció Alabatre. Serà al bar de la Sala Beckett i ho faré en aquesta Alabatrada de luxe (no ho dic per mi), ja que també presenten poemari Lluís Calvo i la gran Antònia Vicenç. Estaré acomplexat, però feliç. Tothom hi és convidat.



Dilluns 20.03.17
a les 20 hores
Sala Becket
C. Pere IV, 228-232
El Poblenou – Barcelona

Espectacle gratuït amb prereserva a reserves@salabeckett.cat 

-->


I ja a llibreries:





09 de març 2017

Anarquistes


«Los anarquistas son personas que creen con todo el corazón que los gobiernos son enemigos de sus propios pueblos.»

Kurt Vonnegut, Pájaro de celda [traducció de José M. Álvarez i Ángela Pérez]


08 de març 2017

Pedant


«Un pedant és un home de mal pair intel·lectual.»

Jules Renard, Els burgesos són sempre els altres. Del Diari de Jules Renard (1887-1910) [Selecció i traducció d’Antoni Clapés]

07 de març 2017

Ossos penitencials


«I el coneixement dels volums ha anat desapareixent amb els segles, ja que això és el que passa amb un volum de saviesa, si ningú no l’acarona, no el llegeix, no li fa cas, acaba finint, fa un esgarip microscòpic, i es converteix en una estela d’ossos penitencials, cadàver ostra.»

Jaume C. Pons Alorda, Faula



06 de març 2017

Antiaforisme aforístic



No confonguis poema amb aforisme
ni poesia amb retalls
o la flama d'encenalls
amb la veu de l'abisme.

03 de març 2017

Poetes i macarres


De poetes
n’hi ha
n’el món
mil cent tres
o tres o quatre.

De macarres,
molts milions.

I de gent desconcertada
que fa versos com melons
i els recita a la teulada
n’hi ha tantíssima que espanta
fins i tot les subvencions.

Marc Romera, ROCK & ROLL


02 de març 2017

El mal dels altres


RAMBLA DELS CAPUTXINS 3

Impaciente el amor susurra: “Mátalos
y ponlos así a salvo de la vida”.
Y pienso en mí. Y me alegra el bien de todos.

Si el silencio embellece la armonía
la música total será el silencio.
Y el silencio total, total belleza.

Pero furioso el odio grita. “Déjalos.
Que se queden. Que sufran en la vida”.
Y pienso en mí. Y me alegra el mal de todos.

José María Fonollosa, Ciudad del hombre


01 de març 2017

Obrir l'ampolla. O no.


«Que las cosas puedan ser –aunque sea por un tiempo– es un tema que me interesa. El otro es dejar anotado un camino. Todo lo que hacemos en la vida es eso: las botellas del náufrago. He aprendido a ser feliz así. Y me importa un pepino (...) El resultado. Si alguien abre la botella, bien. Pero si no la abre nadie, no pasa nada. La vida es así.»

Manuel Gallego (arquitecte), a l’entrevista de Anatxu Zabalbeascoa (El País Semanal, 15.02.2016)