Distància plena

"Hi ha dos tipus d'home: els que van a algun lloc i els que no van enlloc. Sóc un ex-ciutadà d'enlloc. Enyoro casa meva".
Lee Marvin (La llegenda de la ciutat sense nom)

. . . . .

Constato amb fàstic
la meva estrangeria
a recer del sol que m’esquerda
en aquesta duana
que em separa dels humans.

La reixa bordada de plom
delimitada amb fe de llamborda
bastida amb estralls biogràfics
creix amb l’orina del perdut.

De tant en tant hi ha túnels
perforats amb noms de dona
o amb sinònims
i és llavors permès
fer un cop d’ull a l’erm.

Si disparo
guardaré la darrera bala
per dir-vos adéu.