De la solitud n’he fet neó per veure-hi quan és fosc.

Quina son d’home mort
aquest diumenge
com de gran és l’ànsia
que m’empeny al joc etern
amb l’existència.

Surem, nàufrags en aquest llit
i més enllà dels cossos
el desert
i qui sap si un far que no veiem.