Avinguda sorda
humitat de plom
murs i blocs
finestres cartesianes
gris etern.
L’immensitat ofega
amb proporcions de tristesa
(espai només de desfilada
per viure-hi amb la por de qui vindrà).
Si fos paper
no hi voldria lletra.
humitat de plom
murs i blocs
finestres cartesianes
gris etern.
L’immensitat ofega
amb proporcions de tristesa
(espai només de desfilada
per viure-hi amb la por de qui vindrà).
Si fos paper
no hi voldria lletra.
Ei, company...
ResponEliminaEt trobava a faltar al meu "blocòdrom"!
Sant Tornem-hi?
Una abraçada.
Parauels tristes i prcioses al mateix temps...
ResponEliminaOh, el dos darrers versos!!
ResponEliminaEt felicito