15 de setembre 2008

Calma relativa




Tinc un ramat de records
pesen com ferro
pasturen les vastes planures neuronals.
A voltes hi ha estampides
faig d’espàrring
esquivo
espero que caigui el darrer roc.

Després respiro
demà potser serà millor.

3 comentaris:

  1. Més d'un mes sense entrades, que passa?

    ResponElimina
  2. La molta feina, el poc temps, pendent de descarregar fotos... crec que la setmana que ve postejaré finalment.

    ResponElimina