Tal com gira

Et posaré una
no
quatre cadenes perpètues
perquè t’adonis de l’absurd
d’aquest cony de planeta.

Després hi ha la salut
el privilegi o la misèria.

Tot sempre serà injust
ja ho deien a les cavernes.

Porta tancada

Fes el gest com si demà
no hagués de ser.

Embolica paranys
carrega errors
encerts i sorts.

Fes la més breu de les maletes.

El pou

Qui va esmolar el ganivet?
D’on va sortir aquest llibre?
Allò vas dir-m’ho tu?

Regalimo neurones
i a cada passa sembro pensaments
que s’empassa la llamborda borda
sense donar-me les gràcies ni res.

L’oblit no té a veure amb la memòria
és fil d’un altre rodet.