Carrer Wellington

Rovell
galeries rosegades
portes cegues
esperen la dalla d’enderroc.

La ciutat canvia la pell
prop d’animals engabiats
d’escultures ignorades
pedra nova sobre les pedres de l’oblit.

El tramvia llisca damunt la gespa
mentre m’enduc la imatge
i un plom que tinc a dins em diu
que cap esquerda podrà fer de biografia.

I me’n vaig.