“En épocas de transición, como lo ha sido para mí la última semana y lo sigue siendo este momento, se apodera de mí un asombro triste pero sosegado por mi insensibilidad. Estoy separado de todas las cosas por un espacio vacío, a cuyos confines ni siquiera intento acercarme.”
Franz Kafka, Diarios (1910-1923)
realment aquest home tenia una connexió amb el llenguatge bestial, amb quina facilitat explica estats tan íntims...i què bé poder-los llegir..
ResponEliminaUn autèntic cirurgià de la paraula!
ResponEliminaés una terrible i alhora agradable sensació la que es té quan es pensa, es sent o es creu, que no es necessita a res i a ningú, mai més! O SI! Alliberació total!
ResponEliminaJa diuen que la màxima llibertat és no tenir res, com els antics ermitans. Tu ho has dit, terrible i agradable...
ResponEliminaLa llibertat no és no tenir res, està en no voler res
ResponEliminaOK, ben vist.
ResponEliminaA mí em suggereixen aquestes paraules que les transicions són un paréntesi per recomençar. Un abraç.
ResponElimina