Interruptors amunt
entro a casa
il·lumino el meu món
de 60
metres .
En sé cada plec
com badallen els calaixos
tots els llibres.
A banda i banda
galeria i terrat.
Les obsessions m’acompanyen
quan grato el paper
en aquest meu univers
de canyís, bigues de fusta i maó vell.
Què vols dir, que ja no hi és? L'han enderrocat? o és la casa del fons?
ResponEliminaA mi, m'impressiona veure aquestes cases enderrocades on encara hi resten les rajoles del bany, cuina, el paper antic de les parets del menjador... penso, quanta vida descoberta en un tres i no res.
Aleshores em dóna per pensar...
És a prop, Mortadel·la, però no és aquesta. L'he triat per la forma de silueta de casa, com la que dibuixen els nens.
ResponEliminaA mi també em fascinen les parets nues de cases enderrocades. Són una font constant de reflexió, a banda de l'estètica que em recorda a les restes de naufragis urbans...