M’he fet un fals record
un altre
avui que torna el passat
ple de bonys i més d’una misèria.
L’he bastit de retalls.
Un Frankenstein aferrat a costures imprecises:
el monstre que hauria pogut ser.
Un cop en tinc l’encarnadura
acostumo a decorar-lo a mida
tot amb el màxim detall.
Ja queda poc.
Saber només que mutarà
que cada cop que hi doni vida
replecs nous.
Ni es notarà.
un petit text inspirat per la foto:
ResponEliminahttp://jmtibau.blogspot.com.es/2012/09/somnis-cruixen.html
Gràcies Jesús!
ResponElimina