03 de juliol 2012

Paisatge interior



He anat al moble bar a veure
si el sol es ponia rere el bourbon.

M’han sorprès paraules
d’aquelles que no dic mai.

Ara cuinaré múrgules
i carn
lloaré el vi de l’arrel
i amb la boca plena de terra
contemplaré maons i xemeneies.

Itineraris cartesians prop de la mar
allà on la ciutat es mor en blau a tots els plànols.
Aquests carrers on he viscut
la ficció dels primers anys
i els cops de puny del després.

I no digueu mai més que els nens són sempre feliços.

2 comentaris:

  1. Bestials 2 primers versos. D'on treus aquest giny de versos?
    Petons, per cert.

    ResponElimina
  2. No ho sé, més que treure'ls, surten. Petons també, Cantireta.

    ResponElimina