PEDRA
1. Mur
Mirar com perdent la mirada
-liquen, falguera, rovell-,
inundar-me de pedra, ser pedra, ser vell
com el món, reposar...
-liquen, falguera, rovell-,
inundar-me de pedra, ser pedra, ser vell
com el món, reposar...
Pesar,
ocupar un cert volum en l'espai,
un lloc definit i no moure-me'n mai,
escalfar-me amb el sol, refredar-me amb el vespre...
ocupar un cert volum en l'espai,
un lloc definit i no moure-me'n mai,
escalfar-me amb el sol, refredar-me amb el vespre...
Anar-me esquerdant
molt lentament, esberlar-me algun dia, engrunar-me
més ràpidament cada cop,
ser pols en el vent,
no ser res, reposar...
molt lentament, esberlar-me algun dia, engrunar-me
més ràpidament cada cop,
ser pols en el vent,
no ser res, reposar...
David Jou
aquest David Jou l'hauré de lllegir!
ResponEliminaaquest estiu era al riu Segre, en un lloc fantàstic al costat de Camarasa i enmig del riu tot eren pedres, vaig tenir la sensació que potser quan morim ens fem pedra i jo estava al cementiri, un dels millors cementiris del món!
Això sona molt interessant, Lolita! Els cementiris sempre ens donen raons i pedres per pensar...
ResponElimina