08 d’octubre 2012

Aniversari



Vells amics retrobats
Temps al damunt sota la pluja densa

Ens assemblem a un record
proclamem la mentida dels miralls
el pretèrit comú
l’antiga aspror dels edificis

Potser perquè tornem a escoltar-nos
des d’una vida encara breu
mentre plou memòria
i s’omplen pous de llast de temps

2 comentaris:

  1. plou i plou i plou... memòria!

    Joan, ja saps que una sempre es repeteix...una vegada més.. trobo que és un poema molt i molt i molt bell..

    ResponElimina
  2. I a mi m'agrada escoltar-ho SEMPRE! Gràcies Lolita

    ResponElimina