Seguir la intuïció primigènia.
Adonar-te que cada minut
estava guixat
a la llibreta de fum de la infantesa
sota el llit
en el joc de mirar els flocs de pols
a contrallum
bufant móns nous a cada incomprensió.
Així et vas fer el marge
amb herbotes de testos i ciment
la llunyania estanca
i els llibres.
No calen escarafalls
ni escenificacions del patetisme.
Només la severa emoció
d’odiar el món que tan estimes.
bufa que bufa que bufaràs..
ResponEliminasort dels marges!
encara que estigiin plens d'aigua de pluja!
ResponElimina