Mastegar l’avorriment
fixar-se en els detalls
en un racó palpable
amagat de velocitats i rutines.
Avorrir-se com la neu
com un nen
fer castells amb caixes
matar formigues amb dit omnipotent.
Una mena de fantasia immutable
persistent com la taca a la pell
o la fascinació paraula.
Mastegar l’avorriment
repassar l’esquerda
mentre una cançó tossuda
s’allarga eterna pel cervell.
oh, com m'agrada aquesta poesia, una descripció perfecta dels meus avorriments d'infantesa. No sé què ho fa, ara fa anys que ja no m'avorreixo...
ResponElimina