Enguany l’edifici del Teatre
de la Peni de Molins de Rei fa un segle de vida (1922-2022). Cent anys que
mereixen l’atenció de les institucions per ser dignificat i adaptat als temps i
les necessitats contemporànies. D’aquí la campanya LA PENI... CAL! a la qual m’he adherit sense dubtar-ho ni un segon.
No ho oblideu: per la cultura, per l’oci comunitari, per la ciutat, per tots
aquells que tenen a La Peni com un referent vital, LA PENI... CAL!
«El mundo hay que fabricárselo uno mismo, hay que crear peldaños que te suban, que te saquen del pozo. Hay que inventarse la vida, porque acaba siendo verdad.»
Ana María Matute, El libro de Ana María Matute: antologia de literatura y vida
«Aunque haya bastante espacio en una lápida cubierta de musgo para contener la versión abreviada de la vida de un hombre, los detalles son siempre bienvenidos.»
Vladímir Nabókov, Risa en la oscuridad [traducció de Javier Calzada]
Una
gata amb una rata a la boca, encara viva.
Un
estornell que sacsa un cuc a la punta del bec.
El
fang interromput, les soques tristes.
Un
bou burlat, que arramba fins a l’extenuació.
El
sol novell rostint les fulles velles.
La
llum que es nega, i mor feta resplendor, or encès.
I
nosaltres dubtaríem.
I
la pruïja que ens corca ens contradiu,
el
desig ens demana sang, i nosaltres neguem,
vacil·lants,
per contradir-ho tot.
Joan Todó, La vista als dits
