09 de maig 2022

TO STANFORD - Hommage à Duchamp


El videoartista Julián Álvarez ha realitzat aquest
vídeo experimental en homenatge a Marcel Duchamp


hi he col·laborat posant veu i poemes

podeu veure el vídeo AQUÍ

i aquí altres col·laboracions amb Julián Álvarez


27 d’abril 2022

Quadres originals


«Agrupa todas las páginas que has copiado en el curso de tus lecturas, sin que haya una sola línea tuya, y el conjunto puede llegar a ser el retrato más exacto de tu mente y de tu corazón. Estos mosaicos de citas parecen collages pictóricos: todos los elementos son prestados, pero juntos forman cuadros originales.»

Simon Leys, Breviario de saberes inútiles. Ensayos sobre sabiduría en China y literatura occidental. [traducció de José Manuel Álvarez-Flórez i José Ramón Monreal]

NOTA AL PEU: en aquest blog hi ha fins el moment 1.786 cites

 

24 d’abril 2022

Tot és mentida, o tot és literatura.


«Tot és mentida, o tot és literatura. Fabrico una veu i l’estrafaig, però no soc jo. Al cap de cinc minuts de posar-te a escriure, ja ets un altre. Perquè el que has de fixar és la tirania del llenguatge. Ets tots els personatges que ets capaç de crear, fins i tot els objectes. Si hi ha un telèfon vermell, tu ets aquest telèfon vermell.»

Adrià Pujol Cruells, a l’entrevista d’Eva Vàzquez (El Punt Avui, 12.4.2022)

 

08 d’abril 2022

VIDES POTSER a Ràdio4


 
Rosa de Diego va entrevistar-me el passat divendres
i vam parlar llargament de VIDES POTSER.

PODEU ESCOLTAR L'ENTREVISTA AQUÍ


 

05 d’abril 2022

Aquest dijous a LA IRREDUCTIBLE de Lleida


C. Jaume II, 7  (Lleida)

dijous 7 d'abril a les 19 h

xerraré amb Teresa Florit -editora de LaBreu- 
de VIDES POTSER i diré poemes de SAURÍ DEL NOM

tothom hi serà benvingut


23 de març 2022

Aquest dissabte SAURÍ DEL NOM i VIDES POTSER

 

a les 12.30 a Cal Llibreter (Sant Just Desvern)



farem un recital i xerrarem de tots dos llibres

***

i a les 19 al Parc Nadal de Sant Feliu de Llobregat

a la FIRA D'EDITORIALS INDEPENDENTS


recital de poemes de SAURÍ DEL NOM 
i de fragments de VIDES POTSER

 


tothom hi serà benvingut

15 de març 2022

Aquest dijous SAURÍ DEL NOM a la Documenta


aquest dijous a la llibreria Documenta
es presenten aquests dos poemaris
publicats per LaBreu.

La Núria Busquet i jo mateix farem
un recital per celebrar-ho.

tothom hi serà benvingut







11 de març 2022

Ponç Puigdevall fa la crítica de VIDES POTSER al Quadern de El País.cat

...i diu coses magnífiques. A continuació el text:

FANTASMES I MÀSCARES
Ponç Puigdevall
Quadern, 6 de març de 2022

Com si a sobre hi dugués un aire de paròdia, el punt de partida de Vides potser, segona novel·la de Joan Vigó (Barcelona, 1964), té més d’una semblança amb els inicis canònics de la novel·la negra clàssica: el protagonista i narrador és un home solitari i descregut, però gens tràgic, sense cap lligam familiar –només es relaciona amb la seva mare, dement i senil en una residència-, que treballa de vigilant en un museu i s’ofega en la seva pròpia grisor fins que un dia decideix “desenterrar el títol de detectiu que havia aconseguit feia tants anys” motivat perquè es veia “seguint gent per encàrrec d’altra gent. Feina bruta de voyeur, de fer el xafarder en la vida dels altres”. Aleshores, és clar, a pesar d’haver-se anunciat com algú sense cap mena d’experiència professional, un client anònim el contracta per investigar durant un any les vicissituds de la vida d’Orson Mur, l’enterrador de Santa Marta, un poble coster on haurà d’estar-s’hi mentre dur a cap la missió. I, com que el protagonista té el bon criteri d’acceptar la feina –estranya, però molt ben remunerada-, el lector té la sort de poder embarcar-se en una novel·la que és com una caixa plena de sorpreses delirants i excèntriques que, miraculosament, es van travant sense cap impostura i de la manera més natural. “Les bones ficcions són sempre veritat”, diu un dels personatges, com si sabés que en una bona ficció la confiança en el que es narra no és tant un acte de fe com una fletxa de la inspiració que es clava en l’ànim alegre del lector i ja no l’abandona fins el final. Hi ajuda molt que Vides potser, a pesar que arreu hi plani un misteri que el protagonista, i també el lector, ha de resoldre, no sigui mai justament el que s’insinua al principi, una novel·la policíaca.

Joan Vigó se centra en la descripció de la càrrega monòtona dels dies feiners que traginen uns quants ciutadans de Santa Marta, Maria de l’estanc, mossèn Riera, les prostitutes de la whiskeria Las Vegas, l’elemental mediocritat d’Orson Mur, en el mètode de treball del detectiu, basat en l’estudi minuciós de la psicologia dels gestos per obtenir evidències sobre les aparences que permeten viure en bona harmonia als habitants del poble. Però més enllà de l’examen de la quotidianitat, Vides potser es va convertint en una inesperada filigrana de suplantació d’identitats a la manera de Nabokov, com si l’autor, de fet, portés a la pràctica narrativa una de les cites, d’Antonio Porchia, que encapçalen la novel·la, “Quien no llena su mundo de fantasmas, se queda solo”, complementària de l’altre de Nietzsche que també hi figura, “Tot esperit profund necessita una màscara”. Perquè Vides potser és una novel·la sobre els fantasmes que surten del passat com si fos una malaltia corrosiva i sobre les màscares -o les reescriptures de la seva manera d’estar en el món- que cadascú s’ha d’inventar per trobar-se a ell mateix i esdevenir el protagonista de l’aventura de la seva pròpia vida, que és el que fan tots els personatges de Vides potser i, sobretot, el que fa el detectiu, que per arribar a ser qui vol ser abans haurà de passar per uns quants avatars vertiginosos i que el lector presencia com si estigués davant d’un escenari de màgia, tal és la força imaginativa de Joan Vigó, tal és la seva virtuositat artesanal a l’hora de compondre la trama, tal és la seva convicció en l’art d’embolicar majestuosament la troca argumental: a Vides potser el lector s’endú la satisfacció de constatar que cap passatge desemboca en el previst, i, de meravella en meravella, s’arriba a l’apoteòsica mascarada del capítol final.

Vides potser és un llibre d’una vitalitat eufòrica que aconsegueix encantar al lector, que de seguida s’acostuma als regals creatius que li subministra generosament Joan Vigó amb una idea exigent del que és la literatura.“La vida d’un home haurà esdevingut només una vida potser”, diu el narrador, quan s’imagina Orson Mur octogenari i mig dement explicant a una infermera un episodi truculent esdevingut a la meitat de la novel·la i que ella probablement considerarà només com “la fantasia d’un vell deteriorat pel temps”: Vides potser també admet una lectura on l’important no serien les seductores ziga-zagues de la trama sinó més aviat l’elogi fresc i descarat de la mecànica de la ficció, dels artificis de la imaginació, de la realitat vista com una màquina de fabricar literatura.


07 de març 2022

Aquest dijous BENET ROSSELL al MNAC


dijous 10 de març a les 19 h.
inauguració de l'exposició

DONACIÓ BENET ROSSELL
Escriptures i trajectes
11.03.22 - 11.09.22
Sala 64 d'Art Modern
MNAC

tothom hi serà benvingut


Aquest dimecres Club de Lectura de VIDES POTSER a Rubí

 


dimecres 9 de març a les 19 h.

LLIBRERIA L'OMBRA
C. Pere Esmendia, 21
Rubí (Vallès Occidental)

tothom hi serà benvingut


01 de març 2022

SAURÍ DEL NOM ja a llibreries

 



SAURÍ DEL NOM és el tercer poemari que publico, el segon Alabatre a LaBreu Edicions. Compta amb el pròleg d'Eduard Sanahuja Yll, amic i poeta descomunal. I també amb un epíleg (pòstum) de l'enyorat amic i també gran poeta Josep-Ramon Bach.

El poemari s'obre amb un collage de l'artista i amic Jordi Pagès Morera.


No cal dir que em sento feliç i satisfet per estar tan ben acompanyat. Aviat recitals de presentació que s'aniran anunciant aquí i a la resta de xarxes.