Làmpada a penes

yo religioso cazador antiguo

yo antes

yo lámpara apenas

de amarillento mármol

fragmento separado enfermo

con mi desprecio subido en mi cuaderno

he saltado ya fuera del Tiempo

                           Nadie me ha visto

Jorge Oteiza, Poesía - Edición crítica de la obra de Jorge Oteiza

La glòria

«¡La gloria! Ventosidades de un dios jocoso y flatulento, que, mirando hacia nosotros, ríe desde su Olimpo.»

Alejandro Sawa, Iluminaciones en la sombra

Palpar el silenci

Josep-Ramon Bach, L’epíleg (a En abstracte)

Per la borda

GUARDACOSTES DE BAR

Si navegant de nit

se’t podreix una conversa,

potser evitis el naufragi

escopint per la borda

el teu cor ulcerat.

Ramon Mas, Òsties

Gos

L’home va fer gos al llop.

Després l’amor a déu

va ser l’amor d’un gos

a la galeta.

Avui a Calonge -Mallorca- CEMENTIRI D'AVIONS

Es presentarà el meu segon poemari

CEMENTIRI D'AVIONS

i amb Toni Monserrat recordarem les cançons de

JUAN Y EL LAGARTO

eren els 80...

Demà a Calonge -Mallorca- FESTASSA I CEMENTIRI D'AVIONS

Es presentarà el meu segon poemari

CEMENTIRI D'AVIONS

i amb Toni Monserrat recordarem les cançons de

JUAN Y EL LAGARTO

eren els 80...

Avui recital a El Mesón de Sant Cugat

Avui dimecres, organitzat per l'Associació Gabriel Ferrater de Sant Cugat, recitaré els meus poemes al mític EL MESÓN de Sant Cugat que, en paraules de Joan Tres, President de l'Associació, "amb Gabriel Ferrater esdevingué un centre de tertúlies, trobades i discussions intel·lectuals, convertint-lo en un focus literari de primer ordre".

TOTHOM HI SERÀ BENVINGUT

Demà recital a El Mesón de Sant Cugat

Demà dimecres, organitzat per l'Associació Gabriel Ferrater de Sant Cugat, recitaré els meus poemes al mític EL MESÓN de Sant Cugat que, en paraules de Joan Tres, President de l'Associació, "amb Gabriel Ferrater esdevingué un centre de tertúlies, trobades i discussions intel·lectuals, convertint-lo en un focus literari de primer ordre".

TOTHOM HI SERÀ BENVINGUT

Dir la ciutat

Dic la ciutat
l’estenc a la corda més alta
perquè la paraula llençol
espetegui amb la ventada

per fer ploure cocodrils de fusta
a la llamborda florida

perquè el dia mori
amb el barret digne
d’un capvespre vermell

per retrobar al sot de l’arbre
allò perdut en silencis
dic la ciutat.

Bramar amb les dents

CALONGE

Obrim portals i boques

per bramar

amb les dents

que no hauria de tenir pena

de la gramàtica dels diaris,

del trànsit pol·lutiu,

quan l’amor xiscla a les cantonades de qualsevol poble

dels que a la nit, quan es mira el cel,

s’hi veuen els estels.

Pau Vadell,  Esquenes vinclades

Ofendre és molt important

- Buena parte de su obra trata de la lucha por la imaginación y la libertad de pensamiento en un mundo que sistemáticamente se opone a esas ideas. 

- Es como en La vida de Brian: “¡Somos todos individuos!”. “¡Yo no!”. Creo que ahí lo dijimos todo. Ahora te dicen que este es tu café, solo para ti. Te venden que cada uno es único, pero nos ajustamos más y más a la norma. Por miedo, por no meter la pata. La dichosa corrección política. Tengo amigos en sillas de ruedas y les llamo lisiados [risas]. No puedes llamarlos lisiados, debes decir “físicamente discapacitados”. ¡Esos eufemismos son una chorrada! ¡Son lisiados! [risas] Me gusta usar palabras directas y simples. Ofender a la gente es muy importante en la vida. Sobre todo ahora que las pieles son más finas. ¡La gente se ofende tan fácilmente! ¡Endurece tu piel! Los palos y las piedras pueden romperte las pelotas, pero las palabras no pueden hacerte daño. Son esas cosas simples de la niñez en las que creo.

Terry Gilliam, a l’entrevista de Pablo Guimón (El País Semanal 1.6.2018)

Avui recital poètic a la Torre del Port de Cambrils

Avui 12 de setembre

a la Torre del Port de Cambrils (Tarragona)

a les 20 h.

TOTHOM HI SERÀ BENVINGUT

Demà recital a la Torre del Port de Cambrils

Demà dimecres 12 de setembre

a la Torre del Port de Cambrils (Tarragona)

a les 20 h.

TOTHOM HI SERÀ BENVINGUT

Paraigües del temps

Tots els paraigües del temps,
pastor quiet sota la pluja,
aixopluguen amnèsia.

La roda tornarà a fer feina.
Mares alletaran caníbals i víctimes
amb la impertinència de l’oblit.

El món indiferent no compta cadàvers.

Poetes reescriuran pacients
la nit dels homes.
Un udol de mil·lennis
sepultarà amb pluja de sang
aquest intent inabastable.

Demà CEMENTIRI D'AVIONS a La Setmana del Llibre en Català

Demà dissabte 8 de setembre

a La Setmana del Llibre en Català

(Avinguda Catedral de Barcelona)

A partir de les 19 h.

estaré al mòdul 35 

signant el darrer poemari acabat de sortir del forn

CEMENTIRI D’AVIONS 

publicat per AdiA Edicions de Mallorca

TOTHOM HI SERÀ BENVINGUT

Un instint interior

«Tot allò que un home oblida de la seva vida, en realitat ja havia estat condemnat molt abans a l’oblit per un instint interior.»

Stefan Zweig, El món d’ahir. Memòries d’un europeu [traducció de Joan Fontcuberta]

Al final del pont

la torna – 2

llenceu un ram de les meves cendres

al mar, al final del pont. vigileu

no sigui un dia de llevantada salvatge,

podría ser que el vent retornés

brins de cor i altres deixalles. i ullals de llop.

Paco Fanés, Quan els llops es trenquen

Culpables de remordiment

“Algunas ideas han hecho de nosotros unos obreros del remordimiento. La culpa es de quien trabaja.”

Ramón Andrés, Poesía reunida. Aforismos.

Personatge

Personatge

Un matí sencer

per inventar una dona

saber-ho tot

perquè et sorprengui.

Que creixi al paper.

Si tens sort

que se t’endugui a ser ella.

Posa-li nom.

Serà real

com l’època d’enterrar els pares.