«La malaltia benigna però una mica patètica dels poetes
dolents és creure’s genials, per sobre la mesura, per damunt de les muntanyes
de merda i més enllà del bé i de mal, etc., etc… Per sort, com ja sabia el vell
C.K. Chesterton, l’art és limitació. Hi ha art, precisament, allí on no hi ha
obvietat i si l’essència de tot quadre és el marc–chestertoniana citació
citable– és perquè fora del marc tot pot ser indeterminat, exagerat o brutal
(com és la vida). L’art ens recorda la gran importància de les coses concretes,
pensables (i fins i tot amables) en un context que gairebé conspira per fer-nos
oblidar que pot ser possible la
Bellesa.»
Ramon Alcoberro,
del seu blog L’home que mira
