Vidres

M'espera el llarg viatge, com el vent,

sempre dispost a cavalcar la nit

i els foscos vidres.

Jaume Pérez Montaner, fragment del poema Per la finestra

Del no dormir

Insomni

Hi ha nits que em passege per la cambra

com una cabra en febre

o m'ofegue amb la impotència

dels ocells a la gàbia.

Hi ha nits com aquesta en què voldria ser peix,

enfonsant-me als rius de la memòria,

nedant contra corrents, davallant esperances,

posant-li límits clars a la basarda,

abrandant veus, cremant

llavis, esperant que els ocells

estoven cors, que esclaten els flancs del migjorn

o que a les flors més altes

reste l'alba aturada.

Jaume Pérez Montaner, Antologia

Llàgrimes

Escriure ara que tot es desespera
als batents de la tarda
i cérvol cor i núvol selves i mars traspassen
No corre el temps oblida
constel•lacions podrides que s'esmunyen
cap als forats de l'alba
paranys equívocs destrossen veus
com llàgrimes paraules fum cabòries
mullen amb sang maragda i or antic.

Jaume Pérez Montaner, del poema Temps aturat