Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Martí Sales. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Martí Sales. Mostrar tots els missatges

13 de juny 2022

14 d’agost 2019

Es pot viure de la poesia?



«Es pot viure de la poesia?

Aquesta és realment una pregunta estranya de debò, encara que no ens ho sembli perquè tothom la fa constantment. Diu molt de l’època en què vivim. No crec que a cap poeta anterior, posem per cas, al 1970, li haguessin preguntat mai això. Té molt a veure amb una concepció laboral, pecuniària, de l’existència i en canvi, la poesia no té res a veure amb el treball ni amb els diners: el seu àmbit és molt més enllà o molt més ençà, com prefereixis. Que s’hagi volgut sotmetre totes les facetes de la nostra vida al jou de la feina fins a fer-ne dogma és terrible. Mentre lluitem col·lectivament perquè les condicions materials de la nostra existència siguin el menys embrutidores possible, cal que corregim aquesta tendència generalitzada a considerar-ho tot una ‘feina’ i, sobretot, a pensar que tot ha de ser remunerat: ens estalviarem molts maldecaps, desmuntarem moltes falses expectatives i podrem començar a parlar d’altres temes que tenim totalment abandonats com a societat enquimerada en la pela.»

Martí Sales, a l’entrevista de Jordi Benavente (La Llança, 30.1.2018)

07 de juny 2019

Immobilitat



NUCLI

Caminaré i caminaré i deixaré
que tothom passi davant meu.
Cada vegada aniré més a poc a poc
em quedaré enrere més enrere enllà
fins a arribar a la terrible immobilitat
de l’origen de totes les coses.

Martí Sales, Huckleberry Finn

17 de gener 2019

Tubercles


Quan un fet passat és reviscut amb tanta força no en podem dir record, hauríem de parlar de presa de consciència dels tubercles que ens sostenen.

Martí Sales, Huckleberry Finn


02 de novembre 2018

31 de juliol 2018

Santuari


«Tot pot ser santuari: només cal devoció.»

Martí Sales, a l’entrevista de Jordi Benavente (La Llança, 30.1.2018)

27 d’abril 2018

La poesia és revolucionària


«Crec que és precisament perquè la poesia no té cap utilitat en el sentit més estricte i mecanicista, perquè no “serveix per res”, és a dir, que no la llegeixes o escrius per aconseguir cap cosa, precisament per això, la poesia és tan important en una societat com la nostra, en la qual res es fa en sí ni perquè sí, tot és per aconseguir no sé què, arribar a no sé on o sentir-se d’una manera determinada. La poesia és revolucionària perquè no serveix per res. És anticapitalista fins al moll de l’os.»

Martí Sales, a l’entrevista de Jordi Benavente (La Llança, 30.1.2018)

16 de juny 2017

Demà a L'Aldea, recital a Mas de Bernis


demà dissabte 17 de juny
a l'ebrenc Mas de Bernis
(L'Aldea)
entre arrossars
en dues tongades
recital:

Antònia Vicens
Martí sales
Míriam Cano
Joan Todó
Joan Vigó
Mireia Vidal-Conte

a partir de les 19 i fins que la poesia vulgui

tothom hi serà benvingut

15 de juny 2017

Aquest dissabte recital a Mas de Bernis (L'Aldea)



El proper dissabte 17 de juny
a l'ebrenc Mas de Bernis
(L'Aldea)
entre arrossars
en dues tongades
recital:

Antònia Vicens
Martí sales
Míriam Cano
Joan Todó
Joan Vigó
Mireia Vidal-Conte

a partir de les 19 i fins que la poesia vulgui

tothom hi serà benvingut


26 de febrer 2016

Avui, La Filial de Dovlàtov a l’Heliogàbal


Vodka!
Dovlàtov!
Tapes russes!
Dovlàtov!
Lectures!
Dovlàtov!
Secrets del traductor!
Dovlàtov!
I una sessió de bibliomància (si no heu assistit mai a una sessió del bibliomàntic Roger Pelàez, bèstia espectacular i sideral, demiürg transtitànic, no podeu dir que heu viscut!)

Avui a l'Heliogàbal
C. Ramon i Cajal, 80 (Gràcia, Barcelona)
A les 21.30

Tothom hi serà benvingut!



25 de febrer 2016

Demà, La Filial de Dovlàtov a l’Heliogàbal


Vodka!
Dovlàtov!
Tapes russes!
Dovlàtov!
Lectures!
Dovlàtov!
Secrets del traductor!
Dovlàtov!
I una sessió de bibliomància (si no heu assistit mai a una sessió del bibliomàntic Roger Pelàez, bèstia espectacular i sideral, demiürg transtitànic, no podeu dir que heu viscut!)

Divendres 26 de febrer de 2016
Heliogàbal
C. Ramon i Cajal, 80 (Gràcia, Barcelona)
A les 21.30

Tothom hi serà benvingut!


22 d’octubre 2012

Bones notícies i un poema jugat



El passat dilluns 15, a l’Horiginal, es va presentar la nova editorial Males Herbes. Per tant, una bona notícia. Els de Les Males Herbes segueixen mantenint el seu blog i el fanzine, on tinc el privilegi de col·laborar, i ara han iniciat aquesta valenta aventura. Els hi desitjo tota la sort.

Si l’aparició d’una nova editorial en català sempre és bo, que en sigui una que comença editant Bressol de gat d’en Kurt Vonnegut és ja un festival d’optimisme. És un dels meus llibres de capçalera i ara tinc a la meva modesta biblioteca la primera edició que es va fer de la novel·la en castellà (Anagrama, 1988) al costat de la primera edició catalana amb l’acurada traducció d’en Martí Sales.

Tantes emocions havien d’anar a parar a alguna banda. Per això em vaig inventar un joc literari inspirat en els que feien els membres d’Oulipo, presents en diverses entrades d’aquest blog.

Jugant oulipucianament (com es juga al bressol de gat, a la xarranca o a veure animals als núvols) vaig adonar-me d’una casualitat numèrica que m’anava com anell al dit. Si dividim el número de pàgines que ocupa realment la novel·la (198) pel número de novel·les que ha escrit en Vonnegut segons la Wikipedia (14), el número resultant és 14,14.

Llavors vaig decidir anar saltant les pàgines de la novel·la de 14 en 14 (14, 28, 42, 54...) i triar una frase de cadascuna. Aquestes frases, per l'ordre que s'han triat, formen ara un poema de 14 versos. Un homenatge a en Kurt Vonnegut, a Les Males Herbes, a en Martí Sales i, sobretot, a en Bokonon (llegiu la novel·la per saber-ne més, d’en Bokonon i el bokononisme).

I la cosa ha quedat així:

El bressol del gat

Fos com fos, estava jugant a la catifa
com fantasmes cridaners a l’aiguaneu
com un corcó ben educat
embolicat amb aquella nana russa.

Si algú fes una llista, es quedaria de pedra
com si la copa no pogués ser més adequada.

Tenia a veure amb una ballarina
que si esperava prou temps
a l’ampit de la finestra
la seva vida sorollosa
s’estimbava cent vuitanta metres avall.

Em va fer una abraçada perfumada.

L’última cosa que vam fer va ser posar
unes ganes estúpides i cinematogràfiques de pujar al cim.