Sol

DIÀRIAMENT

Posa-li comes i punts
a aquesta angúnia
i bateja les illes
que suren damunt l'oli groguenc del pànic.
Perquè estàs sol, aquí, amb la teva eina
i a les fosques.
Troba-li la veta, a aquest caos,
i teixeix paraules i cançons:
perquè estàs sol i ningú no ha de venir
a aidar-te, si victoriós,
a desnossar la presa.
Si vençut, ningú no t'ha de plorar.
Edifica el teu dia i l'escarada
a part dels plors, a part
de les falzies i dolors que te resquillen,
dóna de banda les roses rialleres:
perquè estàs sol.
Únicament t'aguanta
el pols de la diagonal forjada
amb el teu esforç.
(Diàriament, tan diàriament, sols diàriament
aquesta labor te justifica diàriament).
Tan sols aquesta labor te justifica.


Guillem d'Efak, El poeta i la mina

Queixa

NO ET QUEIXIS

NO pensis.

Si penses, no parlis.

Si parles, no escriguis.

Si escrius, no firmis.

Si firmes, no et queixis.

Guillem d’Efak, Madona i l’arbre i altres poemaris

Li manques

DEL GROC AL VERD

DEL groc al verd,

i el blau que esperi,

cel amunt de les branques.

El blau s’avorreix,

perquè li manques,

ajaguda a la gespa.

Gullem d’Efak, Madona i l’arbre i altres poemes

Horitzó

Tots els peixos de la mar 
lleneguen per davall l’horitzó 
com a cartes ensenyades.

Guillem d’Efak, fragment del poema Post-data la mar (a El poeta i la mar)

El dubte

Tanta pregunta afamegada mossegant en carn viva
i tant muscle tibant, seran el preu de qualque cosa?
Darrera la pedra no s'hi amaga res més que pedra;
ben bé que ho saben els morts.
I, si no hi ha terme, si tot
consisteix únicament en això,
en anar dia per dia un poquet més enllà,
¿arribarà a justificar-nos
davant nosaltres mateixos l'estricta artesania?
Avui ens esclafa un silenci
sense sabor ni harmonies de batecs;
i, sense saber per què, continuam la tasca. 


Guillem d'Efak, El poeta i la mina