«Ara vull parlar de les novel·les que acaben bé. ¿Què us
semblen, així en general, les novel·les que acaben bé? A mi em molesten. Les
novel·les que acaben definitivament bé, sense cap contrapunt, en les quals
l’escriptor practica una sèrie de moviments rocambolescos o afegeix epílegs
grotescos i coses així per tenir contents els lectors i poder vendre trilions
de còpies de la seva caqueta, no m’agraden. Els escriptors de novel·les que
acaben bé són escriptors que pareixen novel·les mortes perquè la vida mai no
acaba d’anar bé, fins i tot quan sembla que sí que va bé la molt puta deixa
alguna escletxa perquè recordis que, definitivament, no pot acabar bé del tot
perquè, si no, no seria vida ni seria res més que una indignant novel·leta de
merda.»
Miquel Adam, Torero d’hivern
