Dies esparsos
S’uneixen les ombres embogides
en el sòl de les paraules
quan de nit tornava a casa
sense canviar la pell de la terra.
Tan amorós l’esclat de l’alba
i el pare somiant camps de concentració.
Retinc del llit del silenci
el so glaçat dels llençols i m’abraço a la vaca
d’Atom Heart Mother, de Pink Floyd.
Paco Fanés, El joc de l’alba
