31 de maig 2019

La riquesa



Epíleg

Conec la utilitat de la inutilitat.
I tinc la riquesa de no voler ser ric.

Joan Brossa, La memòria encesa

28 de maig 2019

Moure l'horitzó



«Yo no sé si todos los niños sienten esa tristeza, pero a mí me pasaba: dejaba el grupo de chicos y me iba a la playa de Las Canteras, y me metía solo entre las dunas, me tendía al sol, y los días de viento me encantaba ver las espirales de arena. Ahí inventé aquella historia, el niño que quería mover el horizonte; yo soy el niño que quería mover el horizonte. Y pensaba: ¿qué habrá detrás?»

Martín Chirino, a l’entrevista de Juan Cruz (El País Semanal, 17.1.2018)

27 de maig 2019

Washington Cemetery



«Va ser el viatge en què vaig descobrir el Washington Cemetery mentre el metro sobrevolava Brooklyn en direcció al mar.»

Haiku a Brooklyn


24 de maig 2019

Bou damunt la llengua



EN EL AIRE

Un jardín de geranios y su aire.
Junto a su cerca dejo a que paste
el buey que pesa sobre mi lengua
y digo: Aquí te quedas, come
en verde dehesa, pero terrena,
y canta, luego, si puedes,
si nadie escucha,
lo que te queda por no decir.

Ida Vitale, Trema


23 de maig 2019

Teló



«El teló del record només cau quan vol.»



Jules Renard, Els burgesos són sempre els altres. Del Diari de Jules Renard (1887-1910) [Selecció i traducció d’Antoni Clapés]

22 de maig 2019

Llenguatge i política



«Orwell tenía en realidad dos convicciones: la primera, que el lenguaje estaba en decadencia, y la segunda, que las causas de esa decadencia eran políticas. El lenguaje se había convertido en un arma al servicio de los peores males de la política de su tiempo: las ideologías totalitarias, las adhesiones inmutables o la negación de la verdad. Y por eso la escritura política era la peor de todas.»

Kiko Llaneras, a l’article La guerra interminable: Orwell contra la neolengua (Jot Down Magazine, febrer 2019)


21 de maig 2019

Normalitat burgesa



«La normalidad es una especie de refugio ficticio de la burguesía.»

Rafael Sánchez Ferlosio, a l’entrevista d’Inés Martín Rodrigo (ABC, 5.4.2015)

20 de maig 2019

Aistream



«A vegades penso que m’agradaria estar dins d’un gravat de Piranesi, en una d’aquelles laberíntiques pre­sons imaginàries, i allà, viure instal·lat dins de la cara­vana Airstream.»

Haiku a Brooklyn


17 de maig 2019

Encara no



                                             Mira que gitano soy,
que me han dicho que me vaya,
y  mira tú donde estoy.

Blai Bonet

Encara no

Encara no, no pots encara anar-te’n.
No cal, per tant, que corris a enllestir
el llibre que treballes. I també
se te’n fot molt d’aquells a qui fas nosa,
que ni per ells –per fer-los la punyeta-
tampoc no et quedaries: que la sort
els doni ben pel sac a tots plegats!
I és que si et quedes, finalment, si penses
que és massa aviat encara per marxar,
és perquè saps que en el fons és la vida
prou justa i generosa i que al final
el temps, condescendent, t’ha de permetre
la sana complaença de vetllar
els cadàvers de tots els fills de puta.

Carles M. Sanuy, Les ciutats i els homes


16 de maig 2019

En el crim



«Solidaris de Caín: en el crim. Solidaris d’Abel: en el crim.»

Josep Palàcios, La línia obscura (a La Imatge Vol. II)

15 de maig 2019

No hi ha adults



«Hay una frase que a mí siempre me ha llamado la atención de André Malraux, en la que habla de su encuentro con un cura. Malraux tiene mucha curiosidad por lo que este cura escuchaba durante las confesiones, y por lo que podía haber aprendido de ello sobre la experiencia humana, que también podríamos referir como psicoanálisis aquí. El cura le dijo que, después de cincuenta años de confesiones, solo había aprendido dos cosas: que las personas están mucho más malogradas de lo que creemos y que no existen los adultos.»

Emmanuel Carrère, a l’entrevista de Bárbara Ayuso (Jot Down Magazine, març 2019)

14 de maig 2019

El rebot



Y mientras de más alto caigas, más alto
será el rebote, más larga tu duración en la memoria de la piedra.

Vicente Huidobro, Altazor (Prefacio)


10 de maig 2019

Demà dissabte, PRIMER COMUNICAT D'INRI


i formant part de la seva programació


un espai programat per Ferran Garcia i Núria Hisanda
que van ser factòtums de l'(H)Original i el seu
l'(H)Obrador de Recitacions i Noves Actituds Literàries



Cal fer atenció a la presentació del PRIMER COMUNICAT D’INRI 
(Institut Nacional de Recerques Inútils) 
a càrrec de GARCÈNIDES i VIGÒNOV
No us ho podeu perdre!

dissabte 11 de maig
20.30 h
C. Elisabets, 8

TOTHOM HI SERÀ BENVINGUT

09 de maig 2019

Aquest dissabte PRIMER COMUNICAT D'INRI


i formant part de la seva programació


un espai programat per Ferran Garcia i Núria Hisanda
que van ser factòtums de l'(H)Original i el seu
l'(H)Obrador de Recitacions i Noves Actituds Literàries



Cal fer atenció a la presentació del PRIMER COMUNICAT D’INRI 
(Institut Nacional de Recerques Inútils) 
a càrrec de GARCÈNIDES i VIGÒNOV
No us ho podeu perdre!

dissabte 11 de maig
20.30 h
C. Elisabets, 8

TOTHOM HI SERÀ BENVINGUT

08 de maig 2019

Qui és cult?



«Es que yo creo que la palabra cultura tiene varias acepciones: la institucional, la antropológica, y la acepción que corresponde a cuando uno dice que fulano es un hombre culto, que se remite a una sola cosa, a leer libros. Todo lo demás, la televisión, el cine, el teatro, con todo lo bueno que tienen, no suplen al libro. Y el libro sí suple a todo lo demás. Un hombre culto es un hombre que lee libros y no hay de otra. Si no lee libros, no es culto, por más que sea ministro de Cultura.»

César Aira, a l’entrevista de Pablo Duarte (Letras Libres, 30.11.2009)

07 de maig 2019

Visca els traductors!



«Los libros más importantes de nuestras vidas son traducciones. Sin ellas no tendríamos ni idea de lo que pasa en la literatura universal.»

Charles Simic, a l’entrevista d’Eduardo Lago (El País, 8.9.2015)