Això va amb l'ofici.

«Siempre buscas algo que no encuentras. Por eso yo hago las cosas tan rápido, porque sé que tendré que hacerlas tantas veces que es mejor hacerlas muy rápido… destruyo mucha obra, a veces la quemo, pero eso va con el oficio, son como los cortes que se hace el carpintero, como los anzuelos que se clavan los pescadores.»

Miquel Barceló, a l’article de Borja Hermoso Miquel Barceló regresa a la tierra (El País, 27.02.2016)

Nosaltres!

«En la vivor dels miratges,

me’n record d’un dia de calor enmig del Sahel,

de veure el món regalimant cap al cel.

Arbres, dunes, ases, gent de tot color...

degotant i consumint-se.

Tot això, a l’inrevés, cap per avall, és la mar, però també és una

cova;

la unió absoluta de contraris.

La superfície líquida de la Terra

amb les seves buidors més amagades.

Dins d’aquesta mar coneguda hi podem veure diferents nivells:

El fons, amb els policroms moradors

El pla de l’aigua

La sabonera blanca

I, a la fi, el que reflecteix aquesta mar. El que és davall. Nosaltres!»

Miquel Barceló, 18 de novembre de 2008, paraules per a la inauguració de la cúpula de la Sala XX de les Nacions Unides de Ginebra

Pensament i creació

"Siempre he dicho que los cuadros generan ideas y no que las ideas generan pinturas, es decir, intento conseguir que las obras generen pensamiento. Es como cuando se hace el amor en las películas, que se fuma antes y después pero no durante. Igual en la pintura y el arte. Hay que pensar antes y después pero no durante el momento de la creación, porque a veces el pensamiento paraliza".

Miquel Barceló, a l’entrevista de Rocío García No tengo deudas con el cine (El País, 21.09.2011)

Temps acumulat

"Sovint el que dóna valor als objectes és el temps que s'hi ha acumulat."

Miquel Barceló, a l'entrevista de Pere Antoni Pons Territori Barceló (Time Out Cultura, novembre-desembre 2010)