Bramar amb les dents

CALONGE

Obrim portals i boques

per bramar

amb les dents

que no hauria de tenir pena

de la gramàtica dels diaris,

del trànsit pol·lutiu,

quan l’amor xiscla a les cantonades de qualsevol poble

dels que a la nit, quan es mira el cel,

s’hi veuen els estels.

Pau Vadell,  Esquenes vinclades

Barres

Avui he cavalcat les tombes,

he trepitjat les barres dels bars

on cremen més els licors

d’aquells que ens van deixar.

Ossos asimètrics

tipificats al codi penal

dels poetes.

Grums de pell desbordada

que sols es trenquen amb l’equilibri

de les paraules.

Pau Vadell,  Esquenes vinclades

Arribar a vell

Si arrib a vell,

m’hauré d’esflorar el cervell amb l’escopeta.

Dur fins a les darreres conseqüències

haver tengut mirada posada en el cos,

en el baf de la vida.

Com un simi d’aquests que fan cuca-veles

i que estan sempre a l’aguait entre les mates.

Si algun dia

ja és fosc, el meu cervell

romandrà estès i aixafat, ple de la inconsciència

de l’era del plàstic.

O bé m’empassaré litres de cassalla

i m’escataré amb ardor la pell.

No podré dir, contra ningú,

que m’han tocat prou l’ànima

en aquesta vida sofrida.

Pau Vadell, Esquenes vinclades

Sempre un homicidi

La poesia no pot ser meditada.

És sempre un homicidi,

mai un assassinat.

Pau Vadell, AKBAR

Sofre

Em clogueren un ull

perquè deia la veritat

i la veritat

no fa estiu.

Per això,

tot el que he dit abans

és mentida,

ara només importa

el sofre dels portals de les cases.

Repel·lir i espantar els cans.

Ara només

reciclam el plàstic dur.

Pau Vadell, AKBAR

Domassos buits

Teatre del salvatge

Tenir una immensa capacitat per fer el salvatge.
Descobrir, atònit, que vius entre iguals.
Creure que l’enllumenat és propi de la il·lustració,
        que lliure és aquell qui fa dels collons 
l'autoritat.                              
         Somric als domassos buits
               ...que encara m’han de representar.

Pau Vadell

Merda i llibertat

XII

Jo,
que tenc les coses altes i clares,
però alhora tot just m’aixec set pams i dos dits de terra,
i són pams petits, de la meva mà de vint-i-dos anys complerts
puc declarar:
Merda i llibertat!
Merda pels botxins i avars.
Llibertat pels que perden el cul cercant receptes
i se’ls és negat el brou calent de la felicitat.

Pau Vadell, Ciutat de llet