30 de novembre 2012

Coses inútils



“A veces, cuando me da por pensar en cosas inútiles, me pregunto si siempre fuimos así.”

Roberto Bolaño, Una proposición modesta (a Entre paréntesis)

29 de novembre 2012

Curiositat de la vida



«­ - Que n’és de curiosa la vida, de vegades.

   -  I de vegades gens»

Kurt Vonnegut, Bressol de gat (traducció de Martí Sales)


27 de novembre 2012

Mirades


"La mirada de los demás nos obliga a sobrevivir, porque siempre trata de matarnos."

Manuel Vázquez Montalbán, Reflexiones de Robinsón ante un bacalao

26 de novembre 2012

El mamut



Ser mamut.
Prou volum per no ser molestat
campar sol, pelut per les estepes
estimar el fred
la neu on deixo empremta.

Un cop l’any vindria el zel
les baralles
el breu tremir del sexe.

I després tornar a la immensa
pàgina de neu.
Escriure-hi a potades sense pressa.
Sense fre.

23 de novembre 2012

Coses



Las cosas

El bastón, las monedas, el llavero,
La dócil cerradura, las tardías
Notas que no leerán los pocos días
Que me quedan, los naipes y el tablero,
Un libro y en sus páginas la ajada
Violeta, monumento de una tarde
Sin duda inolvidable y ya olvidada,
El rojo espejo occidental en que arde
Una ilusoria aurora. ¡Cuántas cosas,
Limas, umbrales, atlas, copas, clavos,
Nos sirven como tácitos esclavos,
Ciegas y extrañamente sigilosas!
Durarán más allá de nuestro olvido;
No sabrán nunca que nos hemos ido.

Jorge Luis Borges, Nueva antología personal

22 de novembre 2012

Clarament


DE FET

vostè, jo, i tots nosaltres,
només som una xarxa
de neurones embullades
que desnuen la memòria
per teixir una fal·làcia.

Clara Mir, Els Déus i les Bèsties

20 de novembre 2012

Realitat poètica



“El poeta transforma allò que veu i crea una nova realitat, fent-la tan visible i versemblant que arriba a ser l’única possible. Això no vol dir perdre el món de vista, sinó tenir prou vista com per crear un món. Llavors, poesia i vida s’empelten mútuament, el llenguatge s’enfanga pels carrers bruts i aquests menen al nou territori de la paraula, on l’única llei possible és l’absència de llei, allò desconegut i imprevisible.”

Lluís Calvo, Tombades, xucladors

19 de novembre 2012

Distàncies



Quan aprens massa d’hora
que d’herois res de res
el puny del món et pren
i giravoltes com un cocodril
esqueixant carn fresca.

La carn però ja no té el gust
amable de la confiança
i creixes a velocitat prudent.

Com el càlcul de distàncies
quan travesses en vermell.

16 de novembre 2012

Estels



L’ORDINADOR SIMULA EL NAIXEMENT DELS ESTELS

L’ordre matemàtic simula el món real,
crea un altre món –de càlcul, i mental-
regit per lleis exactes, hipòtesis, models:
en un ordinador reneixen els estels
com fa tants anys nasqueren, en brous primordials.

I som com creadors!: veiem a la pantalla
un món tot just nascut. Una galàxia qualla,
es formen els estels –i tot sota control!
I regulem el temps i dominem el sol,
i musiquem i tot la còsmica rondalla!
-fins que el flux elèctric, de copi i volta, es talla.

David Jou, El color de la ciència

15 de novembre 2012

Tristor



En un café

He vuelto ahora sin saber por qué
a estar triste más triste que un tintero
Triste no soy o si lo soy no sé
la maldita razón porque no quiero

He vuelto ahora sin saber por qué
a estar triste en las calles de mi raza
He vuelto a estar más triste que un quinqué
más triste que una taza

Estoy sentado ahora en un café
y mi alma late late
de sed de no sé qué
tal vez de chocolate

No quiero esta tristeza medular
que nos da un golpe traidor en una tarde
Pide cerveza y basta de pensar
El cerebro está oscuro cuando arde.

Carlos Edmundo de Ory

13 de novembre 2012

Maduresa



“El escritor maduro es el que tiene la modestia suficiente para dejarse contar la novela o el cuento por sus personajes.”

Rosa Montero10 claves para escribir bien, según Rosa Montero (El País, 29.11.2010)

12 de novembre 2012

La noblesa del deliri




De tant en tant torno a dins
on l’arquitectura m’és cordial
i la solitud la millor pell.

Una ciutat a mida
per on passejo enlluernat de fosca
atent a les arestes
a la carícia rugosa del ciment
encrostat de les preguntes de sempre.

Aquí el silenci rebota pertot.
Amb l’emoció del nen que saluda el primer tren
exploro tots els que sóc
carrer a carrer.

A la meva ciutat abandonada
sóc l’alcalde del no res.

09 de novembre 2012

Prova



“La prova més clara de l’existència de vida inteligent en altres planetes és que encara no han vingut a visitar-nos.”

Sigmund Freud

08 de novembre 2012

Tots els somnis del món



No soy nada.
Nunca seré nada.
No puedo querer ser nada.
A parte de eso, tengo en mí todos los sueños del mundo.

Fernando Pessoa (Álvaro de Campos), del poema Tabaquería (versió de Miguel Ángel Flores)

06 de novembre 2012

Branques



Agito mi memoria,
tal vez algo en sus ramas,
adormecido por años,
salga de pronto volando.
No.
Evidentemente exijo demasiado:
tanto como un segundo.

Wislawa Szymborska, del poema Día 16 de mayo de 1973 (versió de Gerardo Beltrán)

05 de novembre 2012

Deures



Amartellar realitats
Contradir-se a cada pas
Esmolar paraules
Enyorar futurs ignorats
Llogar cadires per cremar
Badar sense objectiu
Llegir tot el que es pot
Garbellar el no res i el tot
Sofregir memòria
Assenyalar lluny
Riure amb boca de dragó
Fotografiar les desferres

I fer munició per a totes les guerres.

02 de novembre 2012

Sóc



Soy

Soy el que sabe que no es menos vano
que el vano observador que en el espejo
de silencio y cristal sigue el reflejo
o el cuerpo (da lo mismo) del hermano.

Soy, tácitos amigos, el que sabe
que no hay otra venganza que el olvido
ni otro perdón. Un dios ha concedido
al odio humano esta curiosa llave.

Soy el que pese a tan ilustres modos
de errar, no ha descifrado el laberinto
singular y plural, arduo y distinto,

del tiempo, que es de uno y es de todos.
Soy el que es nadie, el que no fue una espada
en la guerra. Soy eco, olvido, nada.

Jorge Luis Borges

01 de novembre 2012

Fotofòbia



Els estàndards de la llum
em couen els ulls
com les paraules
que mai no diré
ni en els teatres més importants
de la misèria.