Este peculiar tratamiento podrá darle la certeza de que el
remitente le muestra absoluta frialdad. Sé que no es de esperar respeto por mí
de usted y de los que son como usted; porque usted, y los que son como usted,
tienen una desmedida opinión de sí mismos, que les impide comportarse con
inteligencia y consideración.»
Robert Walser, El paseo [traducció de Carlos Fortea]
Ha vingut caminant a Sa Figuera Verda
i ha demanat confús: On és la neu?
Li he explicat que aquí, a l’illa, mai no fa prou fred
i les nostres muntanyes només són pujols.
Ha somrigut benèvol. Hem anat
a passejar en silenci i ha intuït
content estranyes formes en els núvols.
Ha besat un ullastre, ha acaronat
una paret i en veure les figueres
que tenen dos-cents anys, emocionat,
s’ha llevat el capell per fer una reverència
i ha dit: Són ben iguals que les que hi ha a la Bíblia!
Mentre tornàvem m’ha contat que escriu
una història difícil sobre uns germans Tanner.
Asseguts a l’aljub hem vist pondre’s el sol.
Tenia els ulls molt blaus i el pensament molt lluny.
De cop, ha fet un gest d’adéu i se n’ha anat,
com una ombra que fuig, cap a Binifamís.
Quan passava espectral amb paraigua pels horts
plens de fruita cap gos s’ha atrevit a lladrar.
«Sí, a menudo los
poetas tienen unos tentáculos extraoirdinariamente largos, con los que
presienten el futuro. Huelen los acontecimientos venideros como los cerdos las
trufas.»
Robert Walser, a Paseos
con Robert Walser de Carl Seelig (traducció de Carlos Fortea)