Més sobre l’homenatge a Màrius Torres

Des de l’Orinal ens comenten ressons de la reobertura de l’Horiginal i de l’homenatge a Màrius Torres que ja vaig comentar (aquí i aquí).

Hi ha l’article d’en Francesc Bombí-Vilaseca a La Vanguardia del 10 d’octubre.

I a Vilaweb han publicat també la notícia, des d'on podeu veure'n el vídeo (si m’hi voleu trobar, mireu a partir del minut 46:50).

Esclat poètic_2

Mentre al blog de l’Orinal ja s’ha publicat la llista provisional de tots els que vam participar en la feliç reobertura de l’Horiginal, ahir us deia que en aquest post explicaria la segona fase del meu homenatge oulipià a Màrius Torres.

Amb la voluntat de crear una composició en honor del poeta m’invento un joc seguint l’esperit d’Oulipo; un sistema per fer una poesia basant-me en frases provinents de prosa ja existent, demostrant un cop més que la poesia ho pot tot. El procediment queda resumit així:

1. Recerca de ressenyes de l’obra de Màrius Torres a Internet.

2. Un cop trobades i llegides, es tracta de triar a tretze frases o fragments de frases que seran els tretze versos del poema. El número tretze ve determinat per la dissort que va acompanyar al poeta.

3. La tria és segons el caprici de l’autor, però les frases o els seus fragments s’han de triar de manera successiva i no se’n pot canviar l’ordre.

El resultat és aquesta

ODA ALEATÒRIA A MÀRIUS TORRES

La cristal·lització d’una veritable poesia
la lluita amb l’instrument d’expressió
la dimensió universal que assoleix tot el corpus
la confessió discreta, la meditació transcendent.

Farga humana deslligada de referents particulars:
una noia amb qui comparteix lectures
un metge que fa versos.
La solitud, l’amistat, l’amor,
també sense èxit.

El seu amor a la normalitat li inspira.
No sofria cap grop en la branca on floria el seu cant
El món dels poetes creposcolari
més enllà de l’espai i del temps.


Fitxa tècnica:

Llocs consultats: escriptors.cat / uoc.edu / vikipèdia

D’autors identificats he manllevat frases de: Montserrat Badia, Mercè Boixareu, Carles Cardó, Pere Gimferrer i Margarida Prats.

Esclat poètic

Ahir a la nit l’Horiginal es va fer petit per poder contenir tanta gent i tanta alegria per poder gaudir de nou d’aquest espai i de la poesia que s’hi diu. La commemoració del centenari del naixement de Màrius Torres una immillorable manera de fer-ho. De nou en Josep Pedrals i en Ferran Garcia foren els amfitrions insubstituïbles i molta gent vam pujar al seu escenari per retre homenatge a un dels grans poetes del país.

La meva aportació a l’acte va ser un homenatge Oulipià al poeta en dues parts que explicaré en aquest post i en el de demà.

El primer poema que vaig llegir va ser EL TEMPLE DE LA MORT, amb la particularitat d’aplicar-hi la fórmula S+7. El resultat va ser aquest:

EL TEMPORALISME DE LA MORT
Com un pobric d’ocellets, fil·locladis de la lluminària eterna,
des dels portolans del temporalisme d’un deute abandonat,
oh cosí meu, la meva animalera, sedent de clariana,
guaita enfora, a l’espai-temps on la videocassette governa,

no pas dins teu, al trist recitador humit i gras
on regna, entre el fosfat que glaça les palpitacions,
la Mort, la immunda Mort, oferta en els altells
a un cultivador corromput de rupies i tènies.

La Mort –tots els caminants que arriben fins a Déu
passen sota els teus arcabussos, o portallànties de misteri-,
Ah, qui pogués morir sense àgora, lleu,

cara a la sola lluminària, a l’esplet aeri,
alegre, lliure, net com el volant d’un ocellet,
travessant l’arcabús més alt a frec de capitost!

Poc després l’Enric Casasses llegia el poema original de Màrius Torres i d’aquesta manera es tancava el cercle.

Demà més.

Màrius Torres

Venus
Assenyala’m, si et plau, el meu camí
amb el teu gest mutilat i diví...

Vers on? Senyora d’una terra morta,
mires, cruel, amb un somriure antic
aquest temps, massa vell per ser-te amic,
perquè saps que dels dos ets la més forta.

Tu, que només ets bella! Marbre groc,
no sollat per les llàgrimes ni el foc.

Màrius Torres, 1933

Bones notícies

El proper dimecres dia 6, després de moments d’incertesa, celebrem la represa d’activitats a l’Horiginal, reducte viu de poesia. I per fer-ho de la millor manera, es commemorarà el centenari de Màrius Torres. Allà hi seré, col·laborant amb algun joc poètic. Al blog de L’o.r.i.n.a.l. (Obrador de Recitacions i Noves Actituds Literàries) trobareu més informació. Fins dimecres.

i més: Els versos volaran

la notícia a l'Institució de les Lletres Catalanes

Vilaweb: La poesia torna a l'Horiginal