Tenir por

"En un pueblo de Escocia venden libros con una página en blanco perdida en algún lugar del volumen. Si un lector desemboca en esa página al dar las tres de la tarde, muere."

Julio Cortázar, Instruciones-ejemplos sobre la forma de tener miedo (de Historias de Cronopios y Famas)

Declaració 20100124

De les flors
els cactus
(no sóc botànic
però punxen com la vida).

De Paraguai no en sé res
ni de tantes coses
i fuetejo el vent
amb fusta d’ànsia.

Tantes pàgines per llegir
l’amor
ciutats immenses
i només el temps just
per poder copsar-ho tot
en opció paisatge.

La cosa más jodida

“No hay cosa más jodida, viejo, que andar queriendo olvidarse de lo que todavía no ha ocurrido”

Rodrigo Fresán, Historia argentina

Ja em diràs

L’home en massa no val res
tan sols serveix l’individu
i tot i així sovint només
per fer nosa o per fer el mico.

Pèrdues

“Lo único que sé es que todas las juventudes se acaban perdiendo, como la mayoría de los cafés”

Joan de Sagarra, La Vanguardia (24.08.2009)

Geografia emocional

El ròssec del llapis:
el nen acotat a la llibreta
aprèn el misteri de parlar i oir
dins del seu silenci.

Llegir i escriure obren la closca
que mai més no serà obscura
des de llavors no em sé
sense literatura.

Poesia i literatura

“Por no tener género, por no ser, en rigor, literatura, la poesía puede estar en todas las formas que la literatura adopte. Su esencialidad y su sentido han de buscarse en la sensibilidad y en la existencia antes que en el lenguaje convenido”.

Antonio Gamoneda, del discurs de l'atorgament del Premio Cervantes 2006 (El País, 23.04.2007)

La contradicció

Parlar amb els morts
és cosa íntima
es fa en racons
tancats de l’ànima.

Al metro
fent fotos prop del cementiri
enmig d’una tarda silent
mirant el mar
o els maons
que ens han vist feliços.

És cosa que surt així
i no és procedent pensar-hi
ni dir-ho
tot i que acabo d’escriure-ho.

Groc

El tiempo, el viejo tiempo, que urde su venganza,
El incierto rumor de la vida que pasa
El silbido del viento, el goteo del agua
Y el cuarto amarillento en que la muerte avanza.

Michel Houellebecq, del poema So Long

Fotografia

Perdut ressegueixo
rastres humans
maons de memòria esquarterada.

Les parets són la veu
de la ciutat mutable:
despulles de pedra
a la ciutat cadàver.

Raons de l'art

“Nos han instruido mucho acerca del mundo, pero en realidad no han sabido explicarnos nada. Porque no hay una explicación. Es una buena razón para dedicarse al arte, mostrar el absoluto misterio de las cosas.”

Enrique Vila-Matas, La lluvia en Brighton, article publicat a El País (29.11.2009)

Diagnòstic

Res greu, de moment tira
el metge no l’ha vist mai
si el veu tem que li digui
ais d’aquells que fan tant mal.

Les pròpies limitacions

"El mundo me ha dado forma y yo he dado forma a lo que he podido"

Charles Bukowski, Fragmentos de un cuaderno manchado de vino. Relatos y ensayos inéditos (1944-1990)

Madelman

De nou en nou
eren mecànics
pirates
astronautes
bussos
exploradors
soldats
espeleòlegs
mariners.

De petit imaginava
camps de concentració
lluites a mort
execucions
la tirania cruel del vencedor.

Ja sabia com era el món
mentre jugava
i no m’ha servit de res
(o només per escriure).


NOTA: la fotografia original és de la magnífica col·lecció de José M. Padilla

El deure

- Què fas en aquesta vida?
- Molestar, bàsicament.
- Molt ben fet: és el teu deure.

Miquel Bauçà, Certituds immediates

Pregària de l'Snooze

Vuit minuts
entre alarmes
terra de somni breu
pau sorda
fulgor immens de viure
tebi coixí de bebè.

Si us plau
atorga'm la gràcia
si us plau
de vuit minuts més.

Més sobre això d'escriure

“Escribo como función. Sin ello me pondría enfermo y moriría. Es parte de uno en la misma medida que el hígado o el intestino, y tiene más o menos el mismo glamour.”

Charles Bukowski, Fragmentos de un cuaderno manchado de vino. Relatos y ensayos inéditos (1944-1990)

Periodisme musical

"El periodisme musical consisteix en gent que no sap escriure entrevistant gent que no sap parlar per a gent que no sap llegir"

Frank Zappa

NOTA: la fotografia està feta des de l’aparador de la Rockarchive Gallery Jordaan (Amsterdam) que tenia a la venda la fotografia original de Jean-Pierre Leloir.

Cançó de la llista

El tro el llamp la tempesta
les pedres el gel el sotrac
els llibres la fotografia
la llum la fosca l’on vas
la llei el costum la trampa
la vorera l’antena el raïm
el fum l’obaga la llàntia
l’armari el mur els sentits
l’emoció la son el desori
la mandra la pena el dormir
la por l’ensurt la guitarra
la música l’hort el partir
el sexe l’amor el silenci
el terrat el sol el matí
el pal el cel la cisalla
la identitat el ruc el podrit
el mirall l’odi les ganes
l’angoixa la trampa la nit
el com el ser la mortalla
la vida la roda el destí.

Salvador Dalí, 1930

“El principi de la realitat contra el principi del plaer; la posició veritable del veritable desesper intel·lectual és precisament la defensa de tot el que pel camí del plaer i a través les presons mentals de tota mena, pugui ruinar la realitat, aquesta realitat cada vegada més sotmesa, més baixament sotmesa a la realitat violenta del nostre esperit”.

Salvador Dalí, Posició moral del surrealisme