Dona’m entrepans de boira
que vull arraulir-me sense el sol a la finestra
sentir el coixí del món sota l’orella
i, ulls clucs, batre somnis.
Dona’m glops del teu riu
dins el parèntesi dels llençols
que tinc set de mandra eterna
fins que la nit parli ben fosc
i el teu aroma em digui
el nom que m’has posat.
que vull arraulir-me sense el sol a la finestra
sentir el coixí del món sota l’orella
i, ulls clucs, batre somnis.
Dona’m glops del teu riu
dins el parèntesi dels llençols
que tinc set de mandra eterna
fins que la nit parli ben fosc
i el teu aroma em digui
el nom que m’has posat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada