Ja no et sents culpable de rutina
sense esma, per vocació
des d’un llibre de tapes negres.
Ara saps que els dies anys empenyen
que el costum és només record
i t’estimes més
abocar runa al pou colgat de dubtes.
Ara rius i les grues et fan cau
sota les molles de la ciutat perduda.
sense esma, per vocació
des d’un llibre de tapes negres.
Ara saps que els dies anys empenyen
que el costum és només record
i t’estimes més
abocar runa al pou colgat de dubtes.
Ara rius i les grues et fan cau
sota les molles de la ciutat perduda.
1 comentari:
Gris, gris... Preciosa imatge i poema ad hoc.
Amb una mica de sort i un munt d'hores al darrera, 2008 tindrà bona collita... ja veuràs tu ja!
Petons i bon any!!!
;)
Publica un comentari a l'entrada