Distància dos

Em destorbes.
Fuig que no et vull veure
amb la fosca als ulls
i l’ànima que t’arrossega
com ombra de records.

Escampa la boira
fes via
que tant de temps rovella el clau
i fa nosa al meu voral
que ara s’enfila.

Sóc ara jou pacient
que em tiba a noves platges
a ports que ja conec
però ara
tots són llums que són com nets
de matinada.