Quan em mori ha de ser així:
sense plàstics a la cara
no vull aparells fent bip-bip
en un llit a banda i banda.
Que sigui vora d’un got
entre fum mentre llegeixo
tancar els ulls, tastar de cop
el glop ingrat d’aquest ferro.
El dia que vingui la mort
la vegi i em digui “ara”
primer l’escopiré a la cara
després li faré un petó
(de les cendres feu-ne pinso
pels peixos mutants del port).
sense plàstics a la cara
no vull aparells fent bip-bip
en un llit a banda i banda.
Que sigui vora d’un got
entre fum mentre llegeixo
tancar els ulls, tastar de cop
el glop ingrat d’aquest ferro.
El dia que vingui la mort
la vegi i em digui “ara”
primer l’escopiré a la cara
després li faré un petó
(de les cendres feu-ne pinso
pels peixos mutants del port).
1 comentari:
Jo també vull morir així i ser pinso per a peixos... M'ha agradat :)
Publica un comentari a l'entrada