15 de setembre 2008

Calma relativa




Tinc un ramat de records
pesen com ferro
pasturen les vastes planures neuronals.
A voltes hi ha estampides
faig d’espàrring
esquivo
espero que caigui el darrer roc.

Després respiro
demà potser serà millor.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Més d'un mes sense entrades, que passa?

Anònim ha dit...

La molta feina, el poc temps, pendent de descarregar fotos... crec que la setmana que ve postejaré finalment.

Anònim ha dit...

T'esperem Mestre...