La ciutat és un ressò
és l’empremta, el ganivet
és l’arbre que creix tot sol
són les voreres cremades.
La ciutat és un mirall
on ens reconeixem la cara
les llambordes fan un clot
per ensopegar mirades.
La ciutat mira de lluny
creix a ritme, mossegades
que fan els motors pertot:
compressors de mil tonades.
La ciutat em pren el lloc
i què vols que et digui, m’agrada
les imatges, les cançons
els bars on et bec quan parles.
La ciutat m’ha travessat
el cor amb velles antenes
al terrat hi tinc un pou
enmig de toves arenes.
La ciutat és res és tot
els homes hi deixen petjades
les xemeneies de fum
són balises d’aquest drama.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada