18 d’octubre 2010

Si deixem de jugar


"Un día dejamos de jugar. A partir de ese momento quedamos desguarecidos, solos en la intemperie, lejos del mundo de los sueños, frente a unos enemigos reales. Es evidente que estamos rodeados de basura por todas partes. A cualquier hora del día nunca deja uno de ser agredido por la sucia realidad, por un acto de barbarie o de fanatismo. Pero existen seres privilegiados, que son capaces todavía de montar a cualquier edad aquella cabaña de la niñez en el interior de su espíritu para hacerse imbatibles dentro de ella frente a la adversidad. Si uno la mantiene limpia es como si estuviera limpio todo el universo; si en su interior suena Bach la música invadirá también todas las esferas celestes. Este reducto está al alcance de cualquiera. Basta imaginar que es aquella cabaña en la que de niños nos sentíamos tan fuertes."

Manuel Vicent, de l’article La cabaña (El País, 12.04.2009)

1 comentari:

gatot ha dit...

Bach, o Rossini, o Sopa de Cabra o els Rollings... o pel que mai l'ha pogut escoltar -la música, la tonada- la vibració interna.

això em fa dir el que transcrius; a aquestes hores, abans d'anar a dormir.

o provar-ho.