Hotel Londres

Del vell hotel en recordo balconades
un hall que tal vegada un dia fou vermell
butaques amb orelleres gastades
i el que sembla el vell espectre d’un cambrer.

Tots els carrers que has caminat tantes vegades
són també les habitacions d’aquest hotel
les ombres dels passadissos com fantasmes
aquells que t’acompanyen sempre més.

Tauletes de nit amb la pols de tots els llibres
poemes als canelobres bruts de rovell
el piano del bar badalla i poc o gens afina
la llum mentidera del capvespre etern.

L’aixeta plora amb fervor de metrònom
catifes de tan primes semblen de paper
la porcellana blanca té un gris de fatiga
com les xifres de les cambres de l’hotel.