04 de febrer 2011

Veure el vent


"Potser, al capdavall, tot l'art no és sinó un punt de mira per veure el món -un instant només-, no com a idea viscuda dia a dia, sinó com a presència que, de sobte, ens esclata als ulls. És així que Jorge Guillén, en un capvespre de ciutat -tot asfalt i cantonades hostils- ens parla d'"El ventarrón de marzo,/ tan duro que se ve". Sí: veiem el vent, cantellut en l'aspror dels murs inhòspits, aquest crepuscle marcejador i ferreny. I potser per això el crepuscle -instant transitori- és com l'habitatge natural de l'estat d'esperit que ens pot obrir el poema."

Pere Gimferrer, Dietari Complet (II)

3 comentaris:

lolita lagarto ha dit...

potser sí que l'art és la percepció d'un instant.. si és així però, la percepció d'aquest instant dependrà d'allò viscut dia a dia..som allà mateix, no?

Unknown ha dit...

Coi, Joan! Acabo de penjar un post al meu bloc, que llegeixo el teu. Tots dos tracten -casualitat!- de ventarulles, per bé que el meu és -en aquest cas- una mica més "animal"!
Salut, company!

Joan Vigó ha dit...

Tens raó Lolita. Ni els científics estan d'acord amb què és exactament el temps. Però els instants són tots nostres.

Josep M., gran foto la del teu post. Una ventilació animal en tota regla!