De la memòria a bord
amb esculls a banda i banda
tinc un petit motor
i dos rems de pura mandra.
Faig per passar entremig
miro sempre d’esquitllèbit
palpo la roca amb els dits
el naufragi des d’aquí
sembla no tenir misteri.
Sense portolans. Aquí
només instints deleteris.
2 comentaris:
doncs déu n'hi do els dos rems de pura mandra..:)
avui navegarem amb solet, demà qui sap..
demà segurament també farà mandra...
Publica un comentari a l'entrada