Un dia potser t’emportis
el pòrtic
l’envà difús de nosaltres.
Serà el moment mirall
la fosca pou dels ulls
el rebrec abisme
l’espai més gran entre costelles
ple de devastació
d’inútil celobert.
Hauré de tornar a fer obres.
A fer més gran
el terrat sense baranes del meu desert.
1 comentari:
Calders parlava d'aquell que en sortir de casa se n'adonà que el carrer havia desaparegut.. Un dia potser sigui a l'inrevés, en voler entrar a casa se n'adonarà que tot el seu petit món ha desaparegut..
Publica un comentari a l'entrada