La tova nit de les tisores
fixa’t en els ferros
en el rovell inevitable i progressiu
en el cel humit i brut
on has gastat ulls i neurones.
Malgrat la certesa
que l’emoció no et faci malbé el punt de vista.
Agafa el martell i fes-te tu mateix el moble de l’oblit.
No permetis processons de fang.
Després mira’t el museu dels peus.
Intenta articular alguna mena de dignitat
i espera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada