Als rails
sotracs de nit.
Ritmes de mapa.
Departament buit
farcit de presències
d’ecos confusos de maletes.
El somni inquiet em duu els absents.
Espurnes de pantògraf
grinyol de vies
vaivé que fa silenci allà on no hi és.
I malgrat tot, l’evident:
qualsevol que vol ser nen
saluda sempre els trens que passen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada