«11
Caldria que les antenes
de televisió, que tant contribueixen al desordre de terrats i teulades, i que
enlletgeixen el nostre paisatge aeri, tinguessin, en endavant, forma de lletra.
Cada barceloní escolliria
de l’abecedari una lletra i la col·locaria al capdamunt de la seva teulada.
D’aquesta manera, entre tots els edificis dels veïns es formaria una paraula. I
cada illa de cases formaria una frase, i cada carrer, un vers. Cada barri, una
estrofa. I aleshores Barcelona esdevindria un poema èpic monumental com no se
n’ha escrit ni publicat mai cap.»
Josep-Ramon Bach, Propostes per a una Barcelona
imaginària (Reliquiari, 1973) – a
L’INSTINT, Obra poètica 1962-1993
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada