Qui de nen
no ha cridat CASA?
Qui no ha
fet caus sota la taula?
Coixí i
llençols per fer-te el sostre
per tornar
feliç a aquell món úter.
Castell,
caixa de nevera.
Tipi, pals
de fregar i tovallola,
a la recerca
del sostre
per
amagar-se del monstre
per poder
riure amb la por.
La por del
món de sota el llit
sostre
somier camp de mines
volves de
pols a contrallum
anguilejant
bufera.
I quan la
mort dins una caixa,
el sostre
prop de la cara.
Te’l posen
perquè no
t’enyoris d’infància.
2 comentaris:
Preciós.
Un petó gran!
Preciós.
Un petó gros!
Publica un comentari a l'entrada