Com la mort,
talment la copa d’alabastre fi
implora el tacte sucós dels llavis,
l’incendi corpori
o l’harmonia visceral de l’excrement,
així el silenci edifica
l’habitacle secret de la paraula.
Fer i desfer les llums del meu paisatge,
oberta la matèria a l’ofici de la carn.
Com la mort,
falconeig de l’ombra i ritual de cossos.
Jaume Pont, Jardí bàrbar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada