Això va pasar a La Calders i va ser sentit i entranyable. Hi va haver ràbia i resignació, record i riures, homenatge a un escriptor i a un temps que els seus amics van evocar amb emoció intel·ligent. Des del meu punt de vista, per damunt de tot va planar la idea que la ficció és l’única portadora de veritat. De la realitat no cal parlar-ne. Massa sovint és font de fàstic.
"En el fraseig capriciós de la memòria..."
Jordi Cussà, Formentera Lady
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada