«En la vivor dels miratges,
me’n record d’un dia de calor enmig del Sahel,
de veure el món regalimant cap al cel.
Arbres, dunes, ases, gent de tot color...
degotant i consumint-se.
Tot això, a l’inrevés, cap per avall, és la mar, però també
és una
cova;
la unió absoluta de contraris.
La superfície líquida de la Terra
amb les seves buidors més amagades.
Dins d’aquesta mar coneguda hi podem veure diferents
nivells:
El fons, amb els policroms moradors
El pla de l’aigua
La sabonera blanca
I, a la fi, el que reflecteix aquesta mar. El que és davall.
Nosaltres!»
Miquel Barceló,
18 de novembre de 2008, paraules per a la inauguració de la cúpula de la Sala XX de les Nacions
Unides de Ginebra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada